Dossier d'aprenentatge, entrada final

Entrada final

Per finalitzar aquest Blog faré una valoració general de totes les entrades i per acabar en triaré 3 a destacar.

Valoració:

Cal dir que en un primer moment, quan se'ns va explicar en què consistiria aquest Blog, no vaig veure gaire clara la utilitat o l'objectiu didàctic que hi havia darrera. Tanmateix, un cop vaig començar a fer les entrades ja ho vaig anar entenent, i ara, he de reconèixer que m'ha anat molt bé tenir aquesta mena d'"obligació" d'enregistrar el que hem fet a cada sessió de GITIC per més d'un motiu. En primer lloc, perquè és una manera de recordar i assentar el material treballat, i en segon lloc, perquè ara que ja les tinc totes reunides m'està sent de gran utilitat per a la preparació de l'examen.

Entrades:

1ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/12/dossier-daprenentatge-201210.html

2ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/11/dossier-daprenentatge-25510.html

3ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/11/dossier-daprenentatge-81110.html

Ordenades per ordre de prioritat, les he escollit basant-me en un criteri principal: que fossin completes a nivell explicatiu, descriptiu i que incorporessin alguna eina i/o programa treballat.

Dossier d'aprenentatge, entrada final

Entrada final

Aquesta és l'última entrada que faré al Blog de l'apartat de COED, però segurament, alhora també serà la primera que llegirà la Imma. Per aquest motiu, començaré explicant l'estructura que he seguit amb les entrades, tot seguit faré una valoració general ,i per acabar, destacaré 3 entrades que considero que són les millors.

Estructura:

Les entrades de l'apartat de COED estan dividides en tres parts que porten les inicials següents:

D) Descripció: exposo tot el que s'ha fet a classe durant la sessió, i si cal, explico algun dels continguts treballats.

R) Reflexió: faig una mena de valoració i alhora de reflexió del que s'ha treballat a classe durant aquella sessió.

A) Aprofundiment: intento aprofundir el material treballat durant la sessió.

Valoració:

En un primer moment, vaig pensar que això de haver de fer una entrada per sessió ens feia perdre massa temps i que això no es compensava amb el que ens podia aportar. Tanmateix, a mida que he anat realitzant les entrades i sobretot, ara que ja les he acabat, me'n he adonat que fer aquest Blog ha estat de gran utilitat. Ara em serveix com a recull de totes les sessions i de tot el material que hem treballat, i més, en fer aquesta entrada final m'he obligat a revisar-me cada entrada, fet que m'ha ajudat a refrescar la memòria.

Entrades:

Les ordeno per prioritat:

1ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/11/dossier-daprenentatge-41110.html

2ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/10/dossier-daprenentage-131010.html

3ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/10/dossier-daprenentage-30910.html

Un dels principals motius que em fa destacar aquestes tres entrades és pel tercer apartat, el d'ampliar. Crec que en la majoria de les entrades, aquest era l'apartat més difícil de resoldre. Aquestes 3 entrades doncs, són les que considero que estan més completes i les que s'adeqüen millor al que se'ns demanava.

Dossier d'aprenentatge, 2/12/10

dijous, 2 de desembre

A) Des del dia 4 de novembre fins el dia 2 de desembre s'han estat presentant les Taules Rodones. Aquesta activitat tenia com a objectiu crear una taula rodona amb diferents personatges on es debatés algun tema. 

R) A continuació, faré una valoració general de totes les taules rodones.

Per a fer-la em basaré en tres aspectes: els discursius, d’oratòria i organitzatius.

Aspectes discursius:

En general totes les taules rodones s’han ajustat al tema però de vegades les idees i els arguments es repetien entre ells. Això pot ser conseqüència de la preparació individual de cada membre. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Respecte les cites i les proves documentals he observat una evolució positiva: cada vegada s’utilitzaven més fonts de referència que ajudaven a enriquir els arguments i l’exposició en general.

Si parlem de la connexió que han tingut les taules amb l’audiència això ha depès del tema que es tractés: les taules que han tractat temes més polèmics han tingut més participació de l’audiència.  Tanmateix també creiem  que aquesta connexió es pot millorar generant alguna pregunta o comentari interessant.

Aspectes d’oratòria:

En general puc dir que totes les taules rodones s’han expressat de forma clara i concisa ja que ens ha permès captar el missatge principal i la idea que es volia debatre. Tot i així cal destacar que alguns dels membres no han utilitzat una bona correcció lingüística o un registre adequat per a un debat. Un dels motius d’aquesta mancança podria relacionar-se amb el fet que la majoria dels membres representaven personatges de parla més col·loquial (alumnes, pares, testimonis...); això, provocava una manca d’ expressió correcta, tractant-se d’una exposició universitària.
No obstant, una altra causa podria relacionar-se amb el fet de tenir un paper professional (psicòlegs, mestres, doctors, etc.) i no arribar a l’expressió pròpia d’aquests.

Aquest aspecte podria ser un aspecte de millora general.

Aspectes  organitzatius:

A nivell organitzatiu, cal destacar tres aspectes:

En primer lloc, la tria dels personatges d’algunes taules rodones ha estat una mica repetitiva i poc original. És a dir, de vegades hi havia masses testimonis, pares o alumnes, etc. Quan podria haver hagut algun personatge conegut i destacat en la seva professió.

En segon lloc, l’autocontrol dels nervis ha estat bo i sempre anava millorant conforme avançava el debat.

En tercer lloc, els moderadors han fet bé la seva feina, que constava de donar pas als diferents papers, posar ordre amb el públic i concloïa totes les idees expressades.

Conclusions:

Penso que aquesta activitat ha estat molt productiva perquè a part de potenciar la nostra expressió oral davant d’un públic, ens ha proporcionat coneixements sobre diversos temes que potser no haguéssim aprés igual teòricament. És més, hem tingut la oportunitat d’empatizar-nos amb altres punts de vista (diferents papers dels personatges) que no haguéssim tingut en compte per nosaltres mateixos. 

Dossier d'aprenentatge, 28/12/10

dimarts, 28 de desembre

Aquesta entrada la dedicaré a comentar l'entrevista que Eduard Punset fa a Marc Prensky, especialista en els videojocs i l'aprenentatge. 

Al principi i al final de l'entrevista es destaquen dues idees bàsiques remarcades per Prensky:

1. "El profesor del silgo XXI ha de preparar a sus estudiantes para un futuro incierto"

2. "La antigua forma de enseñar es aburrida; la nueva se basa en que los chicos aprendan solos."

La idea que engloba i que ajuda a entendre aquestes dues és que les TIC han de ser les noves competències a adquirir per a aquestes noves generacions, ja que cada vegada s'imposen més a la nostra societat.

Al llarg de l'entrevista, Eduard Punset planteja 8 preguntes a Prensky, la primera de les quals és: "¿Por qué hay gente que cree que los ordenadores y los videojuegos son malos?" La resposa de Prensky és senzilla i clara: perquè la gent que pensa això és perquè no ha tingut prou contacte amb aquestes tecnologies i s'ha guiat per els prejudicis que fan els medis de comunicació. La realitat és que hi ha molts més beneficis que perjudicis.

Tant Prensky com altres professionals (Alonso Fernández, Imma Marín i Jordi Ros) que van apareixen reafirmen i argumenten aquesta opinió al llarg de tot el reportatge. A més de tots els avantatges que s'exposen cal destacar alguns punts importants. En primer lloc, Prensky afirma que les persones que han crescut amb videojocs són millors professionals en un futur, ja que han après les coses bàsiques necessàries per a qualsevol tipus de treball: assumir riscos i afrontar problemes. Més endavant, Punset li presenta una estadística sobre les hores de lectura i les hores que es passen jugant a videojocs al llarg de la vida. Actualment, els natius digitals passen 5.000 hores llegint i 10.000 hores jugant a videojocs; fet que significa que, amb l'aparició d'aquestes noves tecnologies, han disminuït les hores de lectura entre les noves generacions. Segons Prensky però, això no ha de ser un fet preocupant perquè si mirem anys enrere la gent es preocupava pels nens que no paraven de llegir. 

Per últim, la idea que es remarca és que si l'objectiu dels educadors ha de ser motivar i interessar els nens en l'aprenentatge hem de guiar-nos per aquelles coses que realment els desperten interès. Amb això, també es vol dir que la majoria dels nens diagnosticats amb dèficit d'atenció són nens que en el fons no escolten perquè no els interessa, i que necessiten un nou mètode didàctic per aprendre. Amb paraules literals de Marc Prensky: "La millor forma de motivar i despertar l'interès és amb allò que els apassiona." 

A continuació, aprofundiré sobre els avantatges dels videojocs:

Entrevista d'Eduard Punset a Marc Prensky on Prezi

Dossier d'aprenentatge, 20/12/10

dilluns, 20 de desembre

En la sessió de GITIC d'aquest matí hem entrat al Blog de GITIC per tal de conèixer els plantejaments de Charles Crook. Ell és un d'entre altres autors que han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Amb això, explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. A continuació, hem fet una petita explicació de cada una de les metàfores.

1. Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

 Idees bàsiques:
- L'ordinador és capaç d'explicar coses.
- L'ordinador pregunta.
- L'ordinador avalua.
- L'ordinador és capaç de personalitzar el procés d'aprenentatge segons les respostes del nen. Pot conduir-lo, segons el seu nivell, cap a activitat més fàcils o més difícils.

Això no vol dir pas que el mestre deixi de fer la seva tasca; pot utilitzar l'ordinador en determinades ocasions  però hi haurà d'altres que l'ordinador no podrà substituir-lo. 

Programa:

JClic és un programa que ens pot ajudar a entendre aquesta metàfora. Es va crear a Catalunya, i actualment tothom el pot descarregar. És un programa tant ben aconseguit, que mestres de diferents països hi estan interessats. Gràcies al JClic podem compartir les activitats en xarxes socials (Facebook...), com també podem incrustar-lo. També tenim l'opció descarregar-lo i instal·lar-lo a l'ordinador (en el cas que no hi hagi Internet a l'aula).

El Jclic explica continguts i també avalua. No et diu exactament en què t'has equivocat però t'indica les vegades que has fallat i en fa un tant per cent d'encerts i errors.

Com a mestre alhora de fer un JClic hem de tenir en compte dos coses importants:

a) Quines activitats necessito.

b) En quin ordre les he de posar.

Si cliques la imatge podràs accedir a la pàgina:

     2. Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Idees bàsiques:

- L'alumne és qui controla l'ordinador i no a l'inrevés.

- Seimur Papert va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

- Darrera d'aquesta concepció pedagògica hi ha els plantejaments del model psicològic constructivista. Aquest, s'hi relaciona amb el fet que el nen va interactuant amb el seu entorn i va construint el seu coneixement. Pot ser un entorn en el que el nen parla amb altres nens, o fa algunes proves, però dins d'aquesta interacció amb l'entorn també interactuaria amb l'ordinador.

- Papert, com Piaget, ressalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Això provoca però, que ens trobem entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. El paper del mestre hauria de ser doncs, el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

Programes:

Seimur Papert es va inventar un llenguatge: el Logo. Aquest llenguatge i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.

L'evolució del logo és Scratch. Aquest és un nou llenguatge de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitants poden intercanviar idees i, per tant, podem parlar de Scratch com un programa 2.0.

Si cliques qualsevol de les imatges següents podràs accedir a la descàrrega del programa:

          3. La Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Idees bàsiques:

- Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. 

- Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. 

- El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.

Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

Programes:

Crayon Physics és un programa on l'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des de la web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.

Si cliques la imatge podràs probar el programa:

      4. La Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador coma eina


Idees bàsiques:

- L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

- L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.

- L'ordinador ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.

Hem de tenir en compte també, que cal pensar programes que siguin de fàcil accés per a l'edat dels infants que tinguem a l'aula, sinó perden l'eficàcia completament.

Dossier d'aprenentatge, 15/12/10

dijous, 9 de desembre

D) Des del dia 10 de novembre fins el 15 de desembre, s'han estat esdevenint les exposicions del treball modular que porta com a títol: "Territori". Es tractava d'una exposició oral de 6 minuts sobre un tema relacionat amb la paraula "territori". El treball era per parelles i jo vaig decidir fer-lo amb la Sònia Fernández. En un primer moment vam decidir que el nostre treball portaria com a títol: "La paradoxa dels països desenvolupats", relacionant-ho amb el fet que els països desenvolupats solen tenir menys recursos naturals que els subdesenvolupats. Tanmateix, conforme vam anar buscant informació, vam haver de rectificar i posar-li el nom de: "Territoris cada vegada més contraposats", ja que vam creure més adient donar-li prioritat a aquesta gran contraposició que cada vegada és més accentuada.

Tornant al tema de les exposicions, explicaré en què van consistir i com les havíem d'avaluar. Durant les hores de COED de cada setmana sortien uns 8 grups a fer la seva exposició. El temps de durada era molt marcat: no ens podíem sobrepassar de 6 minuts. Per aquest motiu, la Imma cronometrava cada exposició i cada vegada que sonaven una mena de campanes volia dir que ja s'havia passat el temps. Després de cada exposició, cadascú de nosaltres feia una petita valoració als alumnes del seu mateix grup (A ó B). A la valoració hi constaven 3 punts:

- coses que m'han agradat

- suggeriments per a millorar

- ús de les TIC

Quan s'acabaven totes les presentacions se li donaven les valoracions a la Imma i en Jorge.

R) Com a valoració general de tots els treballs diria que m'ha sobtat la varietat de temes que han sorgit d'una mateix paraula i això feia que cada treball tingués originalitat respecte els altres. Respecte l'ús que s'ha fet de les TIC cal dir que la immensa majoria ha fet servir el Prezi com a eina de presentació base, però a partir d'aquí cadascú ha incorporat més o menys eines dins d'aquest. 

Cal dir que un treball com aquest no l'havíem fet mai i això ha estat un dels motius pels quals ens hem trobat amb algunes dificultats. Sobretot, ens ha costat el fet de sintetitzar un tema tant ampli en una presentació tant curta. Tot i així, al final ens en vam sortir força bé i les dues estem d'acord en que ha estat un bon exercici per aprendre a agafar una persepectiva simplificada de qualsevol tema.

A) Per finalitzar aquesta entrada penjaré el prezi que vam fer servir per a la nostra presentació, és a dir, el nostre treball:

Territoris cada vegada més contraposats on Prezi

Dossier d'aprenentatge, 13/12/10

dilluns, 13 de desembre

Aquesta sessió de GITIC l'hem dedicat a les presentacions dels blogs col·laboratius.

Cada grup ha sortit a la pissarra uns minuts per explicar de què tractava el seu Blog. Hi havia un total de 9 Blogs de temes diferents, com per exemple: "La ràdio i l'educació", "Els projectes telemàtics", "Els videojocs i l'educació", etc. Alguns dels grups han fet servir un Prezi, d'altres Cmaptools i d'altres el mateix blog col·laboratiu. A mi també m'ha tocat sortir amb la Sònia i en Ganesh per a presentar el tema de les Webquests. Per fer-ho, hem utilitzat un Prezi que vam crear junts, però també ens hem mogut pel nostre Blog i hem mirat alguns fragments d'un vídeo del Youtube per tal d'expliar com es fa una Webquest. El grup que he trobat més interessant ha estat el de "Els videojocs i l'educació" perquè m'ha sorprès la seva integració a l'aula de forma instructiva i a la vegada divertida per als infants.

Com a reflexió final, penso que ha estat molt productiva la sessió d'avui perquè ens ha permès conèixer diferents programes i eines que obren les portes als mestres en el món de l'Internet i les noves tecnologies, un món com sabem, cada vegada més present en la nostra societat.  


Per acabar, deixo l'adreça del nostre Blog Colaboratiu: http://4awebquests.blogspot.com/

Dossier d'aprenentatge, 29/11/10

dilluns, 29 de novembre

La sessió de GITIC d'aquest matí ha començat amb una breu explicació sobre com hauran de ser les exposicions dels blogs. I tot seguit, en Jorge ens ha explicat en què consisteix el fòrum qe ha obert per preparar l'examen.

Després d'aquests dos incisos hem començat la matèria d'avui. Primer de tot hem entrat a Google sites, un servei de Google que ens permet crear llocs web.

CARACTERÍSTIQUES:

- La informació està classificada en apartats. 

- La informació és accessible a través d'un menú de navegació.

- La informació que mostrem a la nostra pàgina web queda deslligada de la froma que té aquell sites: es pot canviar i personalitzar

- És un servei en línia, per tant, ens deixa crear directament l'espai web i és accessible des de qualsevol part del món només amb l'adreça corresponent.

- La diferència amb el Blogger es troba en la manera de com mostrar la informació: en el Blogger ho mostrem a partir d'entrades ordenades per cronologia inversa; en un Site, en canvi, puc estructurar la informació a partir del contingut. Em decantaré per una opció o per una altra segona la informació que hi hagi de penjar.

Després d'aquesta breu introducció, hem començat a crear el nostre propi Sites (pàgina web):

1) Crear la meva adreça: https://sites.google.com/site/annadilaudo/

2) Clicar en el botonet "edita la pàgina"

3) Canviar el títol i posar el títol del treball en grup, en el meu cas, doncs: "Les webquests"

4) Escriure una frase a l'apartat de baix i posar-hi un enllaç amb el blog de les webquests. Per posar l'enllaç ho farem des de la pestanya "adreça web" i, en enganxar-hi l'enllaç hem de prèmer l'opció: "Obre aquest enllaç en una finestra nova", ja que d'aquesta manera podrem tornar al Sites sense haver de tornar enrera.

5) Hi posarem una imatge: primer la busquem i copiem l'adreça i després fem: "insereix" + "imatge". També ens la podriem descarregar i després buscar-la.

6) Cloquem a "desar". Aleshores, tornem a la primera visualització del Sites, on no podem editar res. Observem que a l'esquerra, en comptes de posar en petit "pàgina d'inici" s'ha canviat per el títol que li he donat "Les webquests".

7) Cliquem a "crea una pàgina" i li posem de nom "Document". A continuació, ens posem al requadre de sota del títol i cliquem "insereix" + "document"--> d'aquesta manera, podem accedir al nostre Google Docs i inserir qualsevol document. En el meu cas he inserit el treball de "Com parlar bé en públic". Quan cliquem a "desa", podem veure el document perfectament.

8) Tornarem a desar i a crear una nova pàgina però ara li posarem el títol de "Presentació". En aquest cas, inserirem una presentació que tinguem guardada al Google Docs. En el meu cas he escollit una presentació de les webquests.

9) Creem una tercera pàgina, aquesta vegada li posem el nom de "Mapa geogràfic" i a l'hora d'inserir cliquem a "mapa". Un cop fet això ens apareixerà el mapa mundi del Google Earth, on podrem apropar-nos i allunyar-nos com si estiguéssim dins del programa! Seleccionarem un lloc, en el meu cas, el meu poble (Castellbisbal), i ho insereim.

10) Crearem una nova pàgina amb el títol de "formulari en full de càlcul" i hi inserim el que tenim de GITIC. Si no se'ns veu sencer podem editar-ne la mida a "propietats".

11) Tornem a la primera pàgina on hi afegirem un vídeo del youtube. Jo he seleccionat un vídeo sobre les webquests que he trobat al Youtube.

12) Anem al nostre Prezi i seleccionem una de les presentacions. A continuació, cliquem a "embed" (incrustar), tornem al Sites i cliquem el botonet del llapis i HTML per tal d'afegir l'embed i incrustar la presentació.

13) Si ens hi fixem, observarem que tot el que hem penjat a la primera pàgina queda ordena alfabèticament. Si volem canviar aquest ordre, cliquem a "edita la barra lateral". A més, des d'aquí també podem canviar els temes, per exemple.

14) Compartirem el Sites a través del Google Docs: Clicarem a "més accions" + "compartir" + afegirem el nom de la persona amb qui ho volem compartir.
15) Si volem traduir la pàgina, crearem una nova pàgina amb el títol de "traducció". Després d'això, clicarem: "insereix" + "més gadgets" i seleccionarem el que serveixi per a traduir. D'aquesta manera obesrevem també tots els diferents gadgets que hi podem afegir.

Conclusió:

Quan treballem amb nens de primària, sobretot amb el cicle mitjà o superior, és provable que les activitats que els proposem puguin tenir a veure amb consultar un mapa, calcular distàncies, etc. Per fer-ho podem utilitzar una pàgina web com els Sites on s'incorporin totes les activitats i les proposetes, on els nens puguin accedir a totes les adreces enllaçades, que crein una presentació amb Google i que l'enviin com a formulari, etc.

Dossier d'aprenentatge, 22/11/10

dilluns, 22 de novembre

En aquesta sessió de GITIC hem après a enregistrar allò que trobem per Internet per tal que després ho poguem recuperar.

El que fem habitualment és guardar-ho en "preferits" però això no ens permet tenir-ho guardat en dos ordinadors. El que podem fer és importar els "preferits" però hi ha una forma encara més eficaç. Es tracta de guardar els "preferits" en un servei de Google. Si a més de l'adreça ens interessa guardar una imatge o qualsevol altre cosa que no sigui una adreça, podem fer servir el Word. El problema però, és que al cap del temps en tenim moltíssims i desordenats i no resulta massa eficient.

Un programa més eficient és el Google Notebooks. Aquest, seria el sistema privat, però també hi ha un altre sistema públic que ens permetrà compartir les adreces amb tot el món.

Distinció entre marcadors públicsi privats:

• PÚBLICS--> El marcador serà visible per a tots els públics de tot el món. A part de registrar les adreces, podem afegir etiquetes per tal de tenir-ho més ordenat, i a més a més, podem guardar-hi seleccions de textos. El marcador més usual es diu: Delicious.
• PRIVATS--> En aquest cas ens hem centrat en el "Blog de notes de Google" o "Google Notebooks", ens permet enregistrar les adreces i posar-hi etiquetes per tenir-ho ben ordenat. A més a més, podem guardar-hi les seleccions de textos que fem en una pàgina o fins i tot, les imatges que seleccionem.

A continuació, hem après a utilitzar el dos programes:

GOOGLE NOTEBOOKS:

1) Entrar al blog de notes de google:  www.google.com/notebook

2) Enregistrar-nos

3) Observar les opcions que té: a l’esquerre tenim diferents blogs de notes on veiem la classificació (etiquetes), ja sigui gitic, coed,etc.. Les etiquetes em poden servir també poer saber quantes pagines tinc d'una mateix etiqueta. També observem els marcadors, on tenim totes les adreces.

4) Seleccionarem una adreça de prova per guardar-la: Un cop seleccionada (http://www.google.com/googlenotebook/bookmarklet.html) l'arrossegarem fins a la barra d’eines de sobre el firefox (favoritos). Aleshores, em surtirà una pestanyeta on et parmet guardar les adresses i on podré posar un comentari i també pots posar diverses etiquetes.Per passar d’adresses d’interès a la carpeta de gitic, només cal que ho arrossaguem.

6) Anem a xtec amb la intenció de buscar informació. Seleccionem una part del text, i cliquem a la barra del firefox, a "preferits". D'aquesta manera ja ens queda enregistrat, no només l’adressa sinó també el fragment que em seleccionat.

7) També podem guardar fotos, seleccionan la fotografía i apretant el botó de preferits.

Per tal de que les etiquetes quedin separades, s’ha de fer x comes i deixant un espai.

Per fer un enllaç d’aquetes adresses, fent ho public. Des de les opcions d’us compartit, poses que si que ho vols fer públic.

DELICIOUS:
1) Entrem a la pàgina: http://www.delicious.com/

2) Per saber si alguna persona a penjat alguna pàgina que ens interassa podem posar-hi el nom de la pàgina i buscar-ho. Tot seguit, ens apareixeran el nom de totes les persones que n'han guardat l'adreça. Si creiem que una persona penja coses molt interessants i volem guardar el seu nom per seguir-lo, seleccionem el seu nom i elposem a preferits de google.

3) Puc ser espectador o receptor. La informació dels nostres marcadors que decidim publicar al Delicious. Es realitza amb el concepte web 2.0. El web 1.0. és el concepte d’aparador. I el web 2.0; puc llegir, puc contribuir i puc escriure perquè ho vegi tothom. Per tant, el Delicious té relació amb el web 2.0. Així com, totes aquelles que permetin publicar coses a la xarxa.

Dossier d'aprenentatge, 4/11/10

dijous, 4 de novembre

D) La sessió d'aquest matí podem dir que ha estat plena de nervis. Per una banda, han començat les recitacions dels poemes, i per altra banda, també han començat les exposicions de les taules rodones. A mi particularment, m'ha tocat ser la segona en recitar el poema i he triat aquest de Miquel Martí i Pol, que pertany a un recull de 1993 de poemes dedicats a la Mediterrània:

EL MAR

Direm el mar per dir l’espai comú

de somnis i llegendes i esperances,

per dir el combat i el ritme i la tendresa,

blau sobre blau, mirall i font de vida.

Direm el mar per vulnerar el secret

de tots els horitzons que ens empresonen,

per compartir misteris i sorrals

en una estranya i màgica cadència.

Direm el mar i tot ressonarà;

direm el mar com un conjur, solemnes,

davant el mar que sempre ens acompanya.

R) Tot i que he experimentat molta pressió durant els pocs minuts que ha durat la meva recitació, considero que ha estat una experiència molt positiva, perquè gràcies a coses així, aprenemt i agafem més pràctica a l'hora de parlar bé en públic.

A) Per a recitar el poema hem hagut de tenir en compte diversos aspectes com: l'elecció del text, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació i el control dels nervis. A continuació, afegiré algunes tècniques per combatre els nervis extretes del llibre de "Com parlar bé en públic":

1. L’efecte melicà quan l’orador està en constant observació de sí mateix i com a conseqüència, és molt conscient de qualsevol símptoma que reveli el seu nerviosisme.
2. És normal estar nerviósà a part de desdramatitzar el discurs i treure-li importància, l’orador no ha de procurar “no estar nerviós”, perquè és impossible. Ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control, de manera que en tregui el màxim profit.
3. Una bona preparacióà tenir una presentació ben preparada i estructurada farà que l’orador se senti més segur.
4. Experiència i pràcticaà conèixer tècniques discursives i haver-les posat a la pràctica altres vegades.
5. Alguns trucs pràcticsà aixecar-se i fer passes, respiració profunda, somriure, observar a l’audiència abans de començar, començar parlant a poc a poc, entre d’altres.
6. I si em quedo en blanc?à reconèixer-ho obertament sense demanar disculpes ni explicacions, repetir el darrer que s’ha dit amb altres paraules, formular una pregunta al públic, saltar-se la part del discurs, fer un resum del que s’ha tractat fins aquell moment.  

Dossier d'aprenentatge, 21/10/10

dijous, 21 d'octubre
D) En aquesta sessió de COED hem pogut veure un exemple de taula rodona. El tema que es tractava era "Els nostres joves" i hi havia 4 participants:
- la Judith, una estudiant
- la Montse, una tutora
- el Francesac, un professor
- i el Pau, el moderador

Tots ells enraonen sobre els aspectes PNI (positius, negatius i informació a afegir) de diversos temes en general. Un tema que es comenta, per exemple, és que la majoria dels estudiants són joves i no adolescents, i que tenen una psicologia pròpia. També es comenta que els joves d'avui dia tenen més facilitat amb les noves tecnologies que la majoria dels adults. En acabar, el moderador fa una coclusió de tot el que s'ha parlat a la taula i, a continuació, obre el torn de preguntes al públic.

R) A partir d'aquest vídeo, hem pogut fer una crítica de la taula rodona i observar, per exemple, que el moderador s'enrotllava massa. Gràcies a això, hem pogut agafar alguna referència més per poder fer millor la nostra exposició de grup de la setmana que ve.

Dossier d'aprenentatge, 27/10/10

dimecres, 27 d'octubre

D) Avui, a la sessió de PG de COED, hem fet les presentacions de les fotografies descriptives. Només arribar a l'aula, cadascú ha penjat la seva foto en un trosset de paret i, en arribar l'Imma, han començat les exposicions. Hi havia fotos molt diverses però crec que, en general, totes estaven treballades i, unes més que d'altres, tenien molta originalitat.

Jo he descrit a la Sònia Fernández amb aquesta fotografia:

La meva intenció ha estat descriure a la Sònia com una noia que la conèixes des del primer moment, és a dir, que és aigua clara, que no és una persona de caràcter recargolat. Per això, el títol de la meva fotografia era: "La Sònia és com un llibre obert".

Per últim, vam entregar la nostra foto juntament amb la descripció escrita de la mateixa persona. Aquesta és la meva descripció:

LA SÒNIA

De lluny, veiem a noia menudeta, de cabells llisos i castanys que li tapen part de la cara, tot i que deixen al descobert una mirada desperta, eixerida i amb una rialla que l’acompanya. Es mou amb petits gestos ràpids. Parla amb tothom i sempre sap com despertar simpatia. A la mala sort ella li diu: gràcies a tu, existeix la bona sort! Al fracàs ella li diu: segur que d’alguna cosa hauràs servit! I quan es tracte d’una cara trista, és la seva especialitat: ella la trenca amb una bona rialla. Però tampoc són tot rialles i festa perquè quan toca treballar... Aleshores, tota ella es converteix en una mena de “agenda-rellotge” que es mou encara més de pressa. La seva veueta se sent de lluny i s’escolta de a prop; gracies a ella, és capaç de mobilitzar a tothom. Amiga dels seus amics i estimada per qui estima.

Alegra, positiva, sorprenent, divertida, simpàtica, eixerida, riallera, espavilada, expressiva, aplicada, amiga... i encara en podríem dir-ne més, però el que està clar és que la Sònia és així, tal i com la viem de lluny.

R) Les meves reflexions sobre aquesta activitat són positives. Crec que hem pogut experimentar una manera de fer treballs totalment diferents a les de sempre: fent ús de la nostra creativitat. Per això, tot i que hi he hagut d'invertir unes quantes hores, m'ha semblat un treball molt agradable de fer.

A més, amb aquest treball també hem près consciència de que hi ha moltes maneres de fer una descripció.

A) Com a aprofundiment posaré exemples de diversos tipus de descripcions:

1. Cançons--> Ex: "El gripau blau" de Xesco Boix
2. Poesia visual--> Ex: poesia visual de Joan Brossa
3. Poesia--> Ex: "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol
4. Novel·la--> Ex: "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson
5. Assaig--> Ex: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a "Relacions particulars"
6. Conte--> Ex: "Abiyoyo" explicat i cantat per Xesco Boix
7. Vídeo--> Ex: "Summercat" anunci d'Estrella Damm, campanya d'estiu 2009

Dossier d'aprenentatge, 8/11/10

dilluns, 8 de novembre

Avui hem començat la sessió de GITIC amb una petita explicació sobre els mapes conceptuals:

Què és un mapa conceptual? Podem dir que és una representació gràfica del nostre coneixement.

Característiques:

- La informació està estructurada

- Està compost per conceptes i connectors (idees claus i paraules que les uneixen). La unió d'aquests conceptes ha de formar frases coherents (Ex: Audacity-->serveix per-->crear i editar àudio).

- S'agrupen per categories.

Eina per crear mapes conceptuals: Cmap tools

És un programa que ens podem descarregar gratuïtament d'Internet i que ens proporciona les eines necessàries per a crear un mapa conceptual. Els mapes que creem els podrem guardar de dues maneres:

- local (en el mateix PC on estem treballant)

- servidors (penjar-ho a Internet per poder-ho compartir)

A més, també permet penjar els nostres mapes conceptuals a partir dels servidors generant una adreça web.

A continuació, hem posat a la pràctica les explicacions amb la creació d'un mapa conceptual enfocat en l'assignatura GITIC. En primer lloc, hem hagut de crear-nos una carpeta pròpia: icona de Cmap tools + IHM Public Cmaps (3) + crear carpeta + AnnaDL. Per trobar la nostra carpeta fàcilment l'hem afegit a favorits: botó dret sobre la carpeta + afegir a favorits. A continuació, hem prosseguit a la creació dels conceptes i els connectors amb el programa Cmaps tools. Aquest programa ens ha permès fer organitzacions automàtiques, editar le text, els requadres i els vectors i crear estils establerts per a cadascún dels conceptes. Així com també posar enllaços en cada concepte.

Com a resultat, aquest és:

El meu mapa conceptual

Primer de tot, aquest és un retall de la primera divisió que es fa en el mapa conceptual:

A continuació, podem veure l'estructura de tot el mapa conceptual, tot i que es veu força petit i costa de llegir:

Dossier d'aprenentatge, 3/11/10

dimecres, 3 de novembre
En aquesta sessió de GITIC hem seguit experimentant amb Windows live movie maker i com a resultat he creat aquest vídeo:


Després d'això hem après a penjar-lo a www.youtube.com i per això, hem hagut de crear el nostre propi compte. 
Durant la última mitja hora de classe ens hem posat amb les nostres parelles del treball del Territori per poder anar-lo avançant.

Dossier d'aprenentatge, 25/11/10

dilluns, 25 d'octubre

La sessió de GITIC d'avui s'ha dividit en dues parts:

En la primera hem conegut un nou programa: GIMP. Es tracta d'un programa d'edició d'imatge totalment gratuït que podem trobar en es nostres ordinadors. En primer lloc, per a començar l'exploració d'aquest nou programa, hem recorregut alguns conceptes previs:

Primer de tot, cal assenyalar que aquestes característiques fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, en el qual la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. Aquests tipus d'imatges són les que generem amb una càmera de fotos amb un scanner, etc.

Conceptes bàsics:

1. Grandària--> qualitat de píxels que té una imatge. Normalment és la mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té aquesta.

2. Pes--> és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

3. Profunditat de color--> nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

4. Resolució--> relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Cal tenir present que per emmagatzemar les imatges digitals hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, com pot ser: un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line, etc. Hem destacat dos tipus de format:

1. JPG--> format comprimit.

2. PNG--> format en el qual es pot treballar amb vàries capes.

Després de saber això, hem realitzat unes quantes proves d'edició amb imatges trobades d'Internet. Sobretot, ens hem centrat en la reducció de la mida de les imatges, i com a conseqüència d'això, també en la reducció del pes. 

La segona part de la classe ha consistit en experimentar amb un altre nou programa: Windows live movie maker. Es tracta d'un programa gratuït que ve incorporat amb Windows i que serveix per confeccionar vídeos d'una manera força senzilla. Windows live movie maker ens permet posar imatges i vídeos i editar-los. També podem afegir música, efectes visuals, animacions, així com textos i títols.

Per experimentar amb aquest programa, hem aprofitat les imatges que hem fet servir anteriorment i un vídeo de mostra de l'ordinador. Amb això i una estona d'experimentació, hem pogut crear un vídeo cadascú.

Reflexió: Trobo que és important conèxier programes que ens venen incorporats amb el nostre PC i que moltes vegades ignormem.