Dossier d'aprenentatge, entrada final

Entrada final

Per finalitzar aquest Blog faré una valoració general de totes les entrades i per acabar en triaré 3 a destacar.

Valoració:

Cal dir que en un primer moment, quan se'ns va explicar en què consistiria aquest Blog, no vaig veure gaire clara la utilitat o l'objectiu didàctic que hi havia darrera. Tanmateix, un cop vaig començar a fer les entrades ja ho vaig anar entenent, i ara, he de reconèixer que m'ha anat molt bé tenir aquesta mena d'"obligació" d'enregistrar el que hem fet a cada sessió de GITIC per més d'un motiu. En primer lloc, perquè és una manera de recordar i assentar el material treballat, i en segon lloc, perquè ara que ja les tinc totes reunides m'està sent de gran utilitat per a la preparació de l'examen.

Entrades:

1ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/12/dossier-daprenentatge-201210.html

2ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/11/dossier-daprenentatge-25510.html

3ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/11/dossier-daprenentatge-81110.html

Ordenades per ordre de prioritat, les he escollit basant-me en un criteri principal: que fossin completes a nivell explicatiu, descriptiu i que incorporessin alguna eina i/o programa treballat.

Dossier d'aprenentatge, entrada final

Entrada final

Aquesta és l'última entrada que faré al Blog de l'apartat de COED, però segurament, alhora també serà la primera que llegirà la Imma. Per aquest motiu, començaré explicant l'estructura que he seguit amb les entrades, tot seguit faré una valoració general ,i per acabar, destacaré 3 entrades que considero que són les millors.

Estructura:

Les entrades de l'apartat de COED estan dividides en tres parts que porten les inicials següents:

D) Descripció: exposo tot el que s'ha fet a classe durant la sessió, i si cal, explico algun dels continguts treballats.

R) Reflexió: faig una mena de valoració i alhora de reflexió del que s'ha treballat a classe durant aquella sessió.

A) Aprofundiment: intento aprofundir el material treballat durant la sessió.

Valoració:

En un primer moment, vaig pensar que això de haver de fer una entrada per sessió ens feia perdre massa temps i que això no es compensava amb el que ens podia aportar. Tanmateix, a mida que he anat realitzant les entrades i sobretot, ara que ja les he acabat, me'n he adonat que fer aquest Blog ha estat de gran utilitat. Ara em serveix com a recull de totes les sessions i de tot el material que hem treballat, i més, en fer aquesta entrada final m'he obligat a revisar-me cada entrada, fet que m'ha ajudat a refrescar la memòria.

Entrades:

Les ordeno per prioritat:

1ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/11/dossier-daprenentatge-41110.html

2ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/10/dossier-daprenentage-131010.html

3ª: http://annadilaudo.blogspot.com/2010/10/dossier-daprenentage-30910.html

Un dels principals motius que em fa destacar aquestes tres entrades és pel tercer apartat, el d'ampliar. Crec que en la majoria de les entrades, aquest era l'apartat més difícil de resoldre. Aquestes 3 entrades doncs, són les que considero que estan més completes i les que s'adeqüen millor al que se'ns demanava.

Dossier d'aprenentatge, 2/12/10

dijous, 2 de desembre

A) Des del dia 4 de novembre fins el dia 2 de desembre s'han estat presentant les Taules Rodones. Aquesta activitat tenia com a objectiu crear una taula rodona amb diferents personatges on es debatés algun tema. 

R) A continuació, faré una valoració general de totes les taules rodones.

Per a fer-la em basaré en tres aspectes: els discursius, d’oratòria i organitzatius.

Aspectes discursius:

En general totes les taules rodones s’han ajustat al tema però de vegades les idees i els arguments es repetien entre ells. Això pot ser conseqüència de la preparació individual de cada membre. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Respecte les cites i les proves documentals he observat una evolució positiva: cada vegada s’utilitzaven més fonts de referència que ajudaven a enriquir els arguments i l’exposició en general.

Si parlem de la connexió que han tingut les taules amb l’audiència això ha depès del tema que es tractés: les taules que han tractat temes més polèmics han tingut més participació de l’audiència.  Tanmateix també creiem  que aquesta connexió es pot millorar generant alguna pregunta o comentari interessant.

Aspectes d’oratòria:

En general puc dir que totes les taules rodones s’han expressat de forma clara i concisa ja que ens ha permès captar el missatge principal i la idea que es volia debatre. Tot i així cal destacar que alguns dels membres no han utilitzat una bona correcció lingüística o un registre adequat per a un debat. Un dels motius d’aquesta mancança podria relacionar-se amb el fet que la majoria dels membres representaven personatges de parla més col·loquial (alumnes, pares, testimonis...); això, provocava una manca d’ expressió correcta, tractant-se d’una exposició universitària.
No obstant, una altra causa podria relacionar-se amb el fet de tenir un paper professional (psicòlegs, mestres, doctors, etc.) i no arribar a l’expressió pròpia d’aquests.

Aquest aspecte podria ser un aspecte de millora general.

Aspectes  organitzatius:

A nivell organitzatiu, cal destacar tres aspectes:

En primer lloc, la tria dels personatges d’algunes taules rodones ha estat una mica repetitiva i poc original. És a dir, de vegades hi havia masses testimonis, pares o alumnes, etc. Quan podria haver hagut algun personatge conegut i destacat en la seva professió.

En segon lloc, l’autocontrol dels nervis ha estat bo i sempre anava millorant conforme avançava el debat.

En tercer lloc, els moderadors han fet bé la seva feina, que constava de donar pas als diferents papers, posar ordre amb el públic i concloïa totes les idees expressades.

Conclusions:

Penso que aquesta activitat ha estat molt productiva perquè a part de potenciar la nostra expressió oral davant d’un públic, ens ha proporcionat coneixements sobre diversos temes que potser no haguéssim aprés igual teòricament. És més, hem tingut la oportunitat d’empatizar-nos amb altres punts de vista (diferents papers dels personatges) que no haguéssim tingut en compte per nosaltres mateixos. 

Dossier d'aprenentatge, 28/12/10

dimarts, 28 de desembre

Aquesta entrada la dedicaré a comentar l'entrevista que Eduard Punset fa a Marc Prensky, especialista en els videojocs i l'aprenentatge. 

Al principi i al final de l'entrevista es destaquen dues idees bàsiques remarcades per Prensky:

1. "El profesor del silgo XXI ha de preparar a sus estudiantes para un futuro incierto"

2. "La antigua forma de enseñar es aburrida; la nueva se basa en que los chicos aprendan solos."

La idea que engloba i que ajuda a entendre aquestes dues és que les TIC han de ser les noves competències a adquirir per a aquestes noves generacions, ja que cada vegada s'imposen més a la nostra societat.

Al llarg de l'entrevista, Eduard Punset planteja 8 preguntes a Prensky, la primera de les quals és: "¿Por qué hay gente que cree que los ordenadores y los videojuegos son malos?" La resposa de Prensky és senzilla i clara: perquè la gent que pensa això és perquè no ha tingut prou contacte amb aquestes tecnologies i s'ha guiat per els prejudicis que fan els medis de comunicació. La realitat és que hi ha molts més beneficis que perjudicis.

Tant Prensky com altres professionals (Alonso Fernández, Imma Marín i Jordi Ros) que van apareixen reafirmen i argumenten aquesta opinió al llarg de tot el reportatge. A més de tots els avantatges que s'exposen cal destacar alguns punts importants. En primer lloc, Prensky afirma que les persones que han crescut amb videojocs són millors professionals en un futur, ja que han après les coses bàsiques necessàries per a qualsevol tipus de treball: assumir riscos i afrontar problemes. Més endavant, Punset li presenta una estadística sobre les hores de lectura i les hores que es passen jugant a videojocs al llarg de la vida. Actualment, els natius digitals passen 5.000 hores llegint i 10.000 hores jugant a videojocs; fet que significa que, amb l'aparició d'aquestes noves tecnologies, han disminuït les hores de lectura entre les noves generacions. Segons Prensky però, això no ha de ser un fet preocupant perquè si mirem anys enrere la gent es preocupava pels nens que no paraven de llegir. 

Per últim, la idea que es remarca és que si l'objectiu dels educadors ha de ser motivar i interessar els nens en l'aprenentatge hem de guiar-nos per aquelles coses que realment els desperten interès. Amb això, també es vol dir que la majoria dels nens diagnosticats amb dèficit d'atenció són nens que en el fons no escolten perquè no els interessa, i que necessiten un nou mètode didàctic per aprendre. Amb paraules literals de Marc Prensky: "La millor forma de motivar i despertar l'interès és amb allò que els apassiona." 

A continuació, aprofundiré sobre els avantatges dels videojocs:

Entrevista d'Eduard Punset a Marc Prensky on Prezi

Dossier d'aprenentatge, 20/12/10

dilluns, 20 de desembre

En la sessió de GITIC d'aquest matí hem entrat al Blog de GITIC per tal de conèixer els plantejaments de Charles Crook. Ell és un d'entre altres autors que han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Amb això, explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. A continuació, hem fet una petita explicació de cada una de les metàfores.

1. Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

 Idees bàsiques:
- L'ordinador és capaç d'explicar coses.
- L'ordinador pregunta.
- L'ordinador avalua.
- L'ordinador és capaç de personalitzar el procés d'aprenentatge segons les respostes del nen. Pot conduir-lo, segons el seu nivell, cap a activitat més fàcils o més difícils.

Això no vol dir pas que el mestre deixi de fer la seva tasca; pot utilitzar l'ordinador en determinades ocasions  però hi haurà d'altres que l'ordinador no podrà substituir-lo. 

Programa:

JClic és un programa que ens pot ajudar a entendre aquesta metàfora. Es va crear a Catalunya, i actualment tothom el pot descarregar. És un programa tant ben aconseguit, que mestres de diferents països hi estan interessats. Gràcies al JClic podem compartir les activitats en xarxes socials (Facebook...), com també podem incrustar-lo. També tenim l'opció descarregar-lo i instal·lar-lo a l'ordinador (en el cas que no hi hagi Internet a l'aula).

El Jclic explica continguts i també avalua. No et diu exactament en què t'has equivocat però t'indica les vegades que has fallat i en fa un tant per cent d'encerts i errors.

Com a mestre alhora de fer un JClic hem de tenir en compte dos coses importants:

a) Quines activitats necessito.

b) En quin ordre les he de posar.

Si cliques la imatge podràs accedir a la pàgina:

     2. Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Idees bàsiques:

- L'alumne és qui controla l'ordinador i no a l'inrevés.

- Seimur Papert va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

- Darrera d'aquesta concepció pedagògica hi ha els plantejaments del model psicològic constructivista. Aquest, s'hi relaciona amb el fet que el nen va interactuant amb el seu entorn i va construint el seu coneixement. Pot ser un entorn en el que el nen parla amb altres nens, o fa algunes proves, però dins d'aquesta interacció amb l'entorn també interactuaria amb l'ordinador.

- Papert, com Piaget, ressalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.

Això provoca però, que ens trobem entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. El paper del mestre hauria de ser doncs, el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

Programes:

Seimur Papert es va inventar un llenguatge: el Logo. Aquest llenguatge i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.

L'evolució del logo és Scratch. Aquest és un nou llenguatge de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitants poden intercanviar idees i, per tant, podem parlar de Scratch com un programa 2.0.

Si cliques qualsevol de les imatges següents podràs accedir a la descàrrega del programa:

          3. La Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Idees bàsiques:

- Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. 

- Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. 

- El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.

Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

Programes:

Crayon Physics és un programa on l'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar des de la web.

Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.

Si cliques la imatge podràs probar el programa:

      4. La Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador coma eina


Idees bàsiques:

- L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

- L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.

- L'ordinador ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.

Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.

Hem de tenir en compte també, que cal pensar programes que siguin de fàcil accés per a l'edat dels infants que tinguem a l'aula, sinó perden l'eficàcia completament.

Dossier d'aprenentatge, 15/12/10

dijous, 9 de desembre

D) Des del dia 10 de novembre fins el 15 de desembre, s'han estat esdevenint les exposicions del treball modular que porta com a títol: "Territori". Es tractava d'una exposició oral de 6 minuts sobre un tema relacionat amb la paraula "territori". El treball era per parelles i jo vaig decidir fer-lo amb la Sònia Fernández. En un primer moment vam decidir que el nostre treball portaria com a títol: "La paradoxa dels països desenvolupats", relacionant-ho amb el fet que els països desenvolupats solen tenir menys recursos naturals que els subdesenvolupats. Tanmateix, conforme vam anar buscant informació, vam haver de rectificar i posar-li el nom de: "Territoris cada vegada més contraposats", ja que vam creure més adient donar-li prioritat a aquesta gran contraposició que cada vegada és més accentuada.

Tornant al tema de les exposicions, explicaré en què van consistir i com les havíem d'avaluar. Durant les hores de COED de cada setmana sortien uns 8 grups a fer la seva exposició. El temps de durada era molt marcat: no ens podíem sobrepassar de 6 minuts. Per aquest motiu, la Imma cronometrava cada exposició i cada vegada que sonaven una mena de campanes volia dir que ja s'havia passat el temps. Després de cada exposició, cadascú de nosaltres feia una petita valoració als alumnes del seu mateix grup (A ó B). A la valoració hi constaven 3 punts:

- coses que m'han agradat

- suggeriments per a millorar

- ús de les TIC

Quan s'acabaven totes les presentacions se li donaven les valoracions a la Imma i en Jorge.

R) Com a valoració general de tots els treballs diria que m'ha sobtat la varietat de temes que han sorgit d'una mateix paraula i això feia que cada treball tingués originalitat respecte els altres. Respecte l'ús que s'ha fet de les TIC cal dir que la immensa majoria ha fet servir el Prezi com a eina de presentació base, però a partir d'aquí cadascú ha incorporat més o menys eines dins d'aquest. 

Cal dir que un treball com aquest no l'havíem fet mai i això ha estat un dels motius pels quals ens hem trobat amb algunes dificultats. Sobretot, ens ha costat el fet de sintetitzar un tema tant ampli en una presentació tant curta. Tot i així, al final ens en vam sortir força bé i les dues estem d'acord en que ha estat un bon exercici per aprendre a agafar una persepectiva simplificada de qualsevol tema.

A) Per finalitzar aquesta entrada penjaré el prezi que vam fer servir per a la nostra presentació, és a dir, el nostre treball:

Territoris cada vegada més contraposats on Prezi

Dossier d'aprenentatge, 13/12/10

dilluns, 13 de desembre

Aquesta sessió de GITIC l'hem dedicat a les presentacions dels blogs col·laboratius.

Cada grup ha sortit a la pissarra uns minuts per explicar de què tractava el seu Blog. Hi havia un total de 9 Blogs de temes diferents, com per exemple: "La ràdio i l'educació", "Els projectes telemàtics", "Els videojocs i l'educació", etc. Alguns dels grups han fet servir un Prezi, d'altres Cmaptools i d'altres el mateix blog col·laboratiu. A mi també m'ha tocat sortir amb la Sònia i en Ganesh per a presentar el tema de les Webquests. Per fer-ho, hem utilitzat un Prezi que vam crear junts, però també ens hem mogut pel nostre Blog i hem mirat alguns fragments d'un vídeo del Youtube per tal d'expliar com es fa una Webquest. El grup que he trobat més interessant ha estat el de "Els videojocs i l'educació" perquè m'ha sorprès la seva integració a l'aula de forma instructiva i a la vegada divertida per als infants.

Com a reflexió final, penso que ha estat molt productiva la sessió d'avui perquè ens ha permès conèixer diferents programes i eines que obren les portes als mestres en el món de l'Internet i les noves tecnologies, un món com sabem, cada vegada més present en la nostra societat.  


Per acabar, deixo l'adreça del nostre Blog Colaboratiu: http://4awebquests.blogspot.com/