Dossier d'aprenentatge, 4/11/10

dijous, 4 de novembre

D) La sessió d'aquest matí podem dir que ha estat plena de nervis. Per una banda, han començat les recitacions dels poemes, i per altra banda, també han començat les exposicions de les taules rodones. A mi particularment, m'ha tocat ser la segona en recitar el poema i he triat aquest de Miquel Martí i Pol, que pertany a un recull de 1993 de poemes dedicats a la Mediterrània:

EL MAR

Direm el mar per dir l’espai comú

de somnis i llegendes i esperances,

per dir el combat i el ritme i la tendresa,

blau sobre blau, mirall i font de vida.

Direm el mar per vulnerar el secret

de tots els horitzons que ens empresonen,

per compartir misteris i sorrals

en una estranya i màgica cadència.

Direm el mar i tot ressonarà;

direm el mar com un conjur, solemnes,

davant el mar que sempre ens acompanya.

R) Tot i que he experimentat molta pressió durant els pocs minuts que ha durat la meva recitació, considero que ha estat una experiència molt positiva, perquè gràcies a coses així, aprenemt i agafem més pràctica a l'hora de parlar bé en públic.

A) Per a recitar el poema hem hagut de tenir en compte diversos aspectes com: l'elecció del text, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació i el control dels nervis. A continuació, afegiré algunes tècniques per combatre els nervis extretes del llibre de "Com parlar bé en públic":

1. L’efecte melicà quan l’orador està en constant observació de sí mateix i com a conseqüència, és molt conscient de qualsevol símptoma que reveli el seu nerviosisme.
2. És normal estar nerviósà a part de desdramatitzar el discurs i treure-li importància, l’orador no ha de procurar “no estar nerviós”, perquè és impossible. Ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control, de manera que en tregui el màxim profit.
3. Una bona preparacióà tenir una presentació ben preparada i estructurada farà que l’orador se senti més segur.
4. Experiència i pràcticaà conèixer tècniques discursives i haver-les posat a la pràctica altres vegades.
5. Alguns trucs pràcticsà aixecar-se i fer passes, respiració profunda, somriure, observar a l’audiència abans de començar, començar parlant a poc a poc, entre d’altres.
6. I si em quedo en blanc?à reconèixer-ho obertament sense demanar disculpes ni explicacions, repetir el darrer que s’ha dit amb altres paraules, formular una pregunta al públic, saltar-se la part del discurs, fer un resum del que s’ha tractat fins aquell moment.