dilluns, 29 de novembre del 2010

Dossier d'aprenentatge, 29/11/10

dilluns, 29 de novembre
La sessió de GITIC d'aquest matí ha començat amb una breu explicació sobre com hauran de ser les exposicions dels blogs. I tot seguit, en Jorge ens ha explicat en què consisteix el fòrum qe ha obert per preparar l'examen.

Després d'aquests dos incisos hem començat la matèria d'avui. Primer de tot hem entrat a Google sites, un servei de Google que ens permet crear llocs web.

CARACTERÍSTIQUES:
- La informació està classificada en apartats. 
- La informació és accessible a través d'un menú de navegació.
- La informació que mostrem a la nostra pàgina web queda deslligada de la froma que té aquell sites: es pot canviar i personalitzar
- És un servei en línia, per tant, ens deixa crear directament l'espai web i és accessible des de qualsevol part del món només amb l'adreça corresponent.
- La diferència amb el Blogger es troba en la manera de com mostrar la informació: en el Blogger ho mostrem a partir d'entrades ordenades per cronologia inversa; en un Site, en canvi, puc estructurar la informació a partir del contingut. Em decantaré per una opció o per una altra segona la informació que hi hagi de penjar.

Després d'aquesta breu introducció, hem començat a crear el nostre propi Sites (pàgina web):
2) Clicar en el botonet "edita la pàgina"
3) Canviar el títol i posar el títol del treball en grup, en el meu cas, doncs: "Les webquests"
4) Escriure una frase a l'apartat de baix i posar-hi un enllaç amb el blog de les webquests. Per posar l'enllaç ho farem des de la pestanya "adreça web" i, en enganxar-hi l'enllaç hem de prèmer l'opció: "Obre aquest enllaç en una finestra nova", ja que d'aquesta manera podrem tornar al Sites sense haver de tornar enrera.
5) Hi posarem una imatge: primer la busquem i copiem l'adreça i després fem: "insereix" + "imatge". També ens la podriem descarregar i després buscar-la.
6) Cloquem a "desar". Aleshores, tornem a la primera visualització del Sites, on no podem editar res. Observem que a l'esquerra, en comptes de posar en petit "pàgina d'inici" s'ha canviat per el títol que li he donat "Les webquests".
7) Cliquem a "crea una pàgina" i li posem de nom "Document". A continuació, ens posem al requadre de sota del títol i cliquem "insereix" + "document"--> d'aquesta manera, podem accedir al nostre Google Docs i inserir qualsevol document. En el meu cas he inserit el treball de "Com parlar bé en públic". Quan cliquem a "desa", podem veure el document perfectament.
8) Tornarem a desar i a crear una nova pàgina però ara li posarem el títol de "Presentació". En aquest cas, inserirem una presentació que tinguem guardada al Google Docs. En el meu cas he escollit una presentació de les webquests.
9) Creem una tercera pàgina, aquesta vegada li posem el nom de "Mapa geogràfic" i a l'hora d'inserir cliquem a "mapa". Un cop fet això ens apareixerà el mapa mundi del Google Earth, on podrem apropar-nos i allunyar-nos com si estiguéssim dins del programa! Seleccionarem un lloc, en el meu cas, el meu poble (Castellbisbal), i ho insereim.
10) Crearem una nova pàgina amb el títol de "formulari en full de càlcul" i hi inserim el que tenim de GITIC. Si no se'ns veu sencer podem editar-ne la mida a "propietats".
11) Tornem a la primera pàgina on hi afegirem un vídeo del youtube. Jo he seleccionat un vídeo sobre les webquests que he trobat al Youtube.
12) Anem al nostre Prezi i seleccionem una de les presentacions. A continuació, cliquem a "embed" (incrustar), tornem al Sites i cliquem el botonet del llapis i HTML per tal d'afegir l'embed i incrustar la presentació.
13) Si ens hi fixem, observarem que tot el que hem penjat a la primera pàgina queda ordena alfabèticament. Si volem canviar aquest ordre, cliquem a "edita la barra lateral". A més, des d'aquí també podem canviar els temes, per exemple.
14) Compartirem el Sites a través del Google Docs: Clicarem a "més accions" + "compartir" + afegirem el nom de la persona amb qui ho volem compartir.
15) Si volem traduir la pàgina, crearem una nova pàgina amb el títol de "traducció". Després d'això, clicarem: "insereix" + "més gadgets" i seleccionarem el que serveixi per a traduir. D'aquesta manera obesrevem també tots els diferents gadgets que hi podem afegir.

Conclusió:
Quan treballem amb nens de primària, sobretot amb el cicle mitjà o superior, és provable que les activitats que els proposem puguin tenir a veure amb consultar un mapa, calcular distàncies, etc. Per fer-ho podem utilitzar una pàgina web com els Sites on s'incorporin totes les activitats i les proposetes, on els nens puguin accedir a totes les adreces enllaçades, que crein una presentació amb Google i que l'enviin com a formulari, etc.

Dossier d'aprenentatge, 22/11/10

dilluns, 22 de novembre
En aquesta sessió de GITIC hem après a enregistrar allò que trobem per Internet per tal que després ho poguem recuperar.
El que fem habitualment és guardar-ho en "preferits" però això no ens permet tenir-ho guardat en dos ordinadors. El que podem fer és importar els "preferits" però hi ha una forma encara més eficaç. Es tracta de guardar els "preferits" en un servei de Google. Si a més de l'adreça ens interessa guardar una imatge o qualsevol altre cosa que no sigui una adreça, podem fer servir el Word. El problema però, és que al cap del temps en tenim moltíssims i desordenats i no resulta massa eficient.
Un programa més eficient és el Google Notebooks. Aquest, seria el sistema privat, però també hi ha un altre sistema públic que ens permetrà compartir les adreces amb tot el món.
Distinció entre marcadors públicsi privats:
  • PÚBLICS--> El marcador serà visible per a tots els públics de tot el món. A part de registrar les adreces, podem afegir etiquetes per tal de tenir-ho més ordenat, i a més a més, podem guardar-hi seleccions de textos. El marcador més usual es diu: Delicious.
  • PRIVATS--> En aquest cas ens hem centrat en el "Blog de notes de Google" o "Google Notebooks", ens permet enregistrar les adreces i posar-hi etiquetes per tenir-ho ben ordenat. A més a més, podem guardar-hi les seleccions de textos que fem en una pàgina o fins i tot, les imatges que seleccionem.
A continuació, hem après a utilitzar el dos programes:

GOOGLE NOTEBOOKS:

1) Entrar al blog de notes de google:  www.google.com/notebook
2) Enregistrar-nos
3) Observar les opcions que té: a l’esquerre tenim diferents blogs de notes on veiem la classificació (etiquetes), ja sigui gitic, coed,etc.. Les etiquetes em poden servir també poer saber quantes pagines tinc d'una mateix etiqueta. També observem els marcadors, on tenim totes les adreces.
4) Seleccionarem una adreça de prova per guardar-la: Un cop seleccionada (http://www.google.com/googlenotebook/bookmarklet.html) l'arrossegarem fins a la barra d’eines de sobre el firefox (favoritos). Aleshores, em surtirà una pestanyeta on et parmet guardar les adresses i on podré posar un comentari i també pots posar diverses etiquetes.Per passar d’adresses d’interès a la carpeta de gitic, només cal que ho arrossaguem.
6) Anem a xtec amb la intenció de buscar informació. Seleccionem una part del text, i cliquem a la barra del firefox, a "preferits". D'aquesta manera ja ens queda enregistrat, no només l’adressa sinó també el fragment que em seleccionat.
7) També podem guardar fotos, seleccionan la fotografía i apretant el botó de preferits.
Per tal de que les etiquetes quedin separades, s’ha de fer x comes i deixant un espai.
Per fer un enllaç d’aquetes adresses, fent ho public. Des de les opcions d’us compartit, poses que si que ho vols fer públic.

DELICIOUS:
1) Entrem a la pàgina: http://www.delicious.com/
2) Per saber si alguna persona a penjat alguna pàgina que ens interassa podem posar-hi el nom de la pàgina i buscar-ho. Tot seguit, ens apareixeran el nom de totes les persones que n'han guardat l'adreça. Si creiem que una persona penja coses molt interessants i volem guardar el seu nom per seguir-lo, seleccionem el seu nom i elposem a preferits de google.
3) Puc ser espectador o receptor. La informació dels nostres marcadors que decidim publicar al Delicious. Es realitza amb el concepte web 2.0. El web 1.0. és el concepte d’aparador. I el web 2.0; puc llegir, puc contribuir i puc escriure perquè ho vegi tothom. Per tant, el Delicious té relació amb el web 2.0. Així com, totes aquelles que permetin publicar coses a la xarxa.




dilluns, 8 de novembre del 2010

Dossier d'aprenentatge, 4/11/10

dijous, 4 de novembre
D) La sessió d'aquest matí podem dir que ha estat plena de nervis. Per una banda, han començat les recitacions dels poemes, i per altra banda, també han començat les exposicions de les taules rodones. A mi particularment, m'ha tocat ser la segona en recitar el poema i he triat aquest de Miquel Martí i Pol, que pertany a un recull de 1993 de poemes dedicats a la Mediterrània:

EL MAR


Direm el mar per dir l’espai comú
de somnis i llegendes i esperances,
per dir el combat i el ritme i la tendresa,
blau sobre blau, mirall i font de vida.

Direm el mar per vulnerar el secret
de tots els horitzons que ens empresonen,
per compartir misteris i sorrals
en una estranya i màgica cadència.

Direm el mar i tot ressonarà;
direm el mar com un conjur, solemnes,
davant el mar que sempre ens acompanya.


R) Tot i que he experimentat molta pressió durant els pocs minuts que ha durat la meva recitació, considero que ha estat una experiència molt positiva, perquè gràcies a coses així, aprenemt i agafem més pràctica a l'hora de parlar bé en públic.

A) Per a recitar el poema hem hagut de tenir en compte diversos aspectes com: l'elecció del text, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació i el control dels nervis. A continuació, afegiré algunes tècniques per combatre els nervis extretes del llibre de "Com parlar bé en públic":
  1. L’efecte melicà quan l’orador està en constant observació de sí mateix i com a conseqüència, és molt conscient de qualsevol símptoma que reveli el seu nerviosisme.
  2. És normal estar nerviósà a part de desdramatitzar el discurs i treure-li importància, l’orador no ha de procurar “no estar nerviós”, perquè és impossible. Ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control, de manera que en tregui el màxim profit.
  3. Una bona preparacióà tenir una presentació ben preparada i estructurada farà que l’orador se senti més segur.
  4. Experiència i pràcticaà conèixer tècniques discursives i haver-les posat a la pràctica altres vegades.
  5. Alguns trucs pràcticsà aixecar-se i fer passes, respiració profunda, somriure, observar a l’audiència abans de començar, començar parlant a poc a poc, entre d’altres.
  6. I si em quedo en blanc?à reconèixer-ho obertament sense demanar disculpes ni explicacions, repetir el darrer que s’ha dit amb altres paraules, formular una pregunta al públic, saltar-se la part del discurs, fer un resum del que s’ha tractat fins aquell moment.  

Dossier d'aprenentatge, 21/10/10

dijous, 21 d'octubre
D) En aquesta sessió de COED hem pogut veure un exemple de taula rodona. El tema que es tractava era "Els nostres joves" i hi havia 4 participants:
- la Judith, una estudiant
- la Montse, una tutora
- el Francesac, un professor
- i el Pau, el moderador
Tots ells enraonen sobre els aspectes PNI (positius, negatius i informació a afegir) de diversos temes en general. Un tema que es comenta, per exemple, és que la majoria dels estudiants són joves i no adolescents, i que tenen una psicologia pròpia. També es comenta que els joves d'avui dia tenen més facilitat amb les noves tecnologies que la majoria dels adults. En acabar, el moderador fa una coclusió de tot el que s'ha parlat a la taula i, a continuació, obre el torn de preguntes al públic.


R) A partir d'aquest vídeo, hem pogut fer una crítica de la taula rodona i observar, per exemple, que el moderador s'enrotllava massa. Gràcies a això, hem pogut agafar alguna referència més per poder fer millor la nostra exposició de grup de la setmana que ve.

Dossier d'aprenentatge, 27/10/10

dimecres, 27 d'octubre
D) Avui, a la sessió de PG de COED, hem fet les presentacions de les fotografies descriptives. Només arribar a l'aula, cadascú ha penjat la seva foto en un trosset de paret i, en arribar l'Imma, han començat les exposicions. Hi havia fotos molt diverses però crec que, en general, totes estaven treballades i, unes més que d'altres, tenien molta originalitat.
Jo he descrit a la Sònia Fernández amb aquesta fotografia:


La meva intenció ha estat descriure a la Sònia com una noia que la conèixes des del primer moment, és a dir, que és aigua clara, que no és una persona de caràcter recargolat. Per això, el títol de la meva fotografia era: "La Sònia és com un llibre obert".
Per últim, vam entregar la nostra foto juntament amb la descripció escrita de la mateixa persona. Aquesta és la meva descripció:

LA SÒNIA
De lluny, veiem a noia menudeta, de cabells llisos i castanys que li tapen part de la cara, tot i que deixen al descobert una mirada desperta, eixerida i amb una rialla que l’acompanya. Es mou amb petits gestos ràpids. Parla amb tothom i sempre sap com despertar simpatia. A la mala sort ella li diu: gràcies a tu, existeix la bona sort! Al fracàs ella li diu: segur que d’alguna cosa hauràs servit! I quan es tracte d’una cara trista, és la seva especialitat: ella la trenca amb una bona rialla. Però tampoc són tot rialles i festa perquè quan toca treballar... Aleshores, tota ella es converteix en una mena de “agenda-rellotge” que es mou encara més de pressa. La seva veueta se sent de lluny i s’escolta de a prop; gracies a ella, és capaç de mobilitzar a tothom. Amiga dels seus amics i estimada per qui estima.

Alegra, positiva, sorprenent, divertida, simpàtica, eixerida, riallera, espavilada, expressiva, aplicada, amiga... i encara en podríem dir-ne més, però el que està clar és que la Sònia és així, tal i com la viem de lluny.


R) Les meves reflexions sobre aquesta activitat són positives. Crec que hem pogut experimentar una manera de fer treballs totalment diferents a les de sempre: fent ús de la nostra creativitat. Per això, tot i que hi he hagut d'invertir unes quantes hores, m'ha semblat un treball molt agradable de fer.
A més, amb aquest treball també hem près consciència de que hi ha moltes maneres de fer una descripció.

A) Com a aprofundiment posaré exemples de diversos tipus de descripcions:
  1. Cançons--> Ex: "El gripau blau" de Xesco Boix
  2. Poesia visual--> Ex: poesia visual de Joan Brossa
  3. Poesia--> Ex: "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol
  4. Novel·la--> Ex: "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson
  5. Assaig--> Ex: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a "Relacions particulars"
  6. Conte--> Ex: "Abiyoyo" explicat i cantat per Xesco Boix
  7. Vídeo--> Ex: "Summercat" anunci d'Estrella Damm, campanya d'estiu 2009



Dossier d'aprenentatge, 8/11/10

dilluns, 8 de novembre
Avui hem començat la sessió de GITIC amb una petita explicació sobre els mapes conceptuals:

Què és un mapa conceptual? Podem dir que és una representació gràfica del nostre coneixement.

Característiques:
- La informació està estructurada
- Està compost per conceptes i connectors (idees claus i paraules que les uneixen). La unió d'aquests conceptes ha de formar frases coherents (Ex: Audacity-->serveix per-->crear i editar àudio).
- S'agrupen per categories.

Eina per crear mapes conceptuals: Cmap tools
És un programa que ens podem descarregar gratuïtament d'Internet i que ens proporciona les eines necessàries per a crear un mapa conceptual. Els mapes que creem els podrem guardar de dues maneres:
- local (en el mateix PC on estem treballant)
- servidors (penjar-ho a Internet per poder-ho compartir)
A més, també permet penjar els nostres mapes conceptuals a partir dels servidors generant una adreça web.

A continuació, hem posat a la pràctica les explicacions amb la creació d'un mapa conceptual enfocat en l'assignatura GITIC. En primer lloc, hem hagut de crear-nos una carpeta pròpia: icona de Cmap tools + IHM Public Cmaps (3) + crear carpeta + AnnaDL. Per trobar la nostra carpeta fàcilment l'hem afegit a favorits: botó dret sobre la carpeta + afegir a favorits. A continuació, hem prosseguit a la creació dels conceptes i els connectors amb el programa Cmaps tools. Aquest programa ens ha permès fer organitzacions automàtiques, editar le text, els requadres i els vectors i crear estils establerts per a cadascún dels conceptes. Així com també posar enllaços en cada concepte.
Com a resultat, aquest és:




Primer de tot, aquest és un retall de la primera divisió que es fa en el mapa conceptual:



A continuació, podem veure l'estructura de tot el mapa conceptual, tot i que es veu força petit i costa de llegir:






diumenge, 7 de novembre del 2010

Dossier d'aprenentatge, 3/11/10

dimecres, 3 de novembre
En aquesta sessió de GITIC hem seguit experimentant amb Windows live movie maker i com a resultat he creat aquest vídeo:


Després d'això hem après a penjar-lo a www.youtube.com i per això, hem hagut de crear el nostre propi compte. 
Durant la última mitja hora de classe ens hem posat amb les nostres parelles del treball del Territori per poder anar-lo avançant.

Dossier d'aprenentatge, 25/11/10

dilluns, 25 d'octubre
La sessió de GITIC d'avui s'ha dividit en dues parts:

En la primera hem conegut un nou programa: GIMP. Es tracta d'un programa d'edició d'imatge totalment gratuït que podem trobar en es nostres ordinadors. En primer lloc, per a començar l'exploració d'aquest nou programa, hem recorregut alguns conceptes previs:
Primer de tot, cal assenyalar que aquestes característiques fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, en el qual la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. Aquests tipus d'imatges són les que generem amb una càmera de fotos amb un scanner, etc.


Conceptes bàsics:
1. Grandària--> qualitat de píxels que té una imatge. Normalment és la mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té aquesta.
2. Pes--> és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
3. Profunditat de color--> nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
4. Resolució--> relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Cal tenir present que per emmagatzemar les imatges digitals hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, com pot ser: un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line, etc. Hem destacat dos tipus de format:
1. JPG--> format comprimit.
2. PNG--> format en el qual es pot treballar amb vàries capes.

Després de saber això, hem realitzat unes quantes proves d'edició amb imatges trobades d'Internet. Sobretot, ens hem centrat en la reducció de la mida de les imatges, i com a conseqüència d'això, també en la reducció del pes. 

La segona part de la classe ha consistit en experimentar amb un altre nou programa: Windows live movie maker. Es tracta d'un programa gratuït que ve incorporat amb Windows i que serveix per confeccionar vídeos d'una manera força senzilla. Windows live movie maker ens permet posar imatges i vídeos i editar-los. També podem afegir música, efectes visuals, animacions, així com textos i títols.

Per experimentar amb aquest programa, hem aprofitat les imatges que hem fet servir anteriorment i un vídeo de mostra de l'ordinador. Amb això i una estona d'experimentació, hem pogut crear un vídeo cadascú.




Reflexió: Trobo que és important conèxier programes que ens venen incorporats amb el nostre PC i que moltes vegades ignormem.