dimarts, 28 de desembre
Aquesta entrada la dedicaré a comentar l'entrevista que Eduard Punset fa a Marc Prensky, especialista en els videojocs i l'aprenentatge.
Al principi i al final de l'entrevista es destaquen dues idees bàsiques remarcades per Prensky:
1. "El profesor del silgo XXI ha de preparar a sus estudiantes para un futuro incierto"
2. "La antigua forma de enseñar es aburrida; la nueva se basa en que los chicos aprendan solos."
La idea que engloba i que ajuda a entendre aquestes dues és que les TIC han de ser les noves competències a adquirir per a aquestes noves generacions, ja que cada vegada s'imposen més a la nostra societat.
Al llarg de l'entrevista, Eduard Punset planteja 8 preguntes a Prensky, la primera de les quals és: "¿Por qué hay gente que cree que los ordenadores y los videojuegos son malos?" La resposa de Prensky és senzilla i clara: perquè la gent que pensa això és perquè no ha tingut prou contacte amb aquestes tecnologies i s'ha guiat per els prejudicis que fan els medis de comunicació. La realitat és que hi ha molts més beneficis que perjudicis.
Tant Prensky com altres professionals (Alonso Fernández, Imma Marín i Jordi Ros) que van apareixen reafirmen i argumenten aquesta opinió al llarg de tot el reportatge. A més de tots els avantatges que s'exposen cal destacar alguns punts importants. En primer lloc, Prensky afirma que les persones que han crescut amb videojocs són millors professionals en un futur, ja que han après les coses bàsiques necessàries per a qualsevol tipus de treball: assumir riscos i afrontar problemes. Més endavant, Punset li presenta una estadística sobre les hores de lectura i les hores que es passen jugant a videojocs al llarg de la vida. Actualment, els natius digitals passen 5.000 hores llegint i 10.000 hores jugant a videojocs; fet que significa que, amb l'aparició d'aquestes noves tecnologies, han disminuït les hores de lectura entre les noves generacions. Segons Prensky però, això no ha de ser un fet preocupant perquè si mirem anys enrere la gent es preocupava pels nens que no paraven de llegir.
Per últim, la idea que es remarca és que si l'objectiu dels educadors ha de ser motivar i interessar els nens en l'aprenentatge hem de guiar-nos per aquelles coses que realment els desperten interès. Amb això, també es vol dir que la majoria dels nens diagnosticats amb dèficit d'atenció són nens que en el fons no escolten perquè no els interessa, i que necessiten un nou mètode didàctic per aprendre. Amb paraules literals de Marc Prensky: "La millor forma de motivar i despertar l'interès és amb allò que els apassiona."
A continuació, aprofundiré sobre els avantatges dels videojocs: